Aquest matí mig adormit les meves passes sonàmbules m’han portat de forma rutinària a la cuina, aixeco la persiana i el meu ensurt en veure a un parell de balcons del bloc de l’altre costat de la plaça dues persones intentant saltar dins i accedir-hi… Mentre corria al telèfon del menjador, tot fregant-me les lleganyes dels ulls, per trucar a la policia local, un darrer cop d’ull m’ha permès adonar-me que eren els ninots del Pare Noel que ja han començat la seva invasió anual!
Miro bé la data del calendari no sigui cas que acabi de llevar-me de la darrera hibernació o estigui vivint en un bucle temporal com en el “dia de la marmota “ i estigui encara als Nadals passats, però no… estem encara a meitats de novembre, i no només ja envaeixen els balcons particulars sinó que les llums nadalenques i guarniments variats ocupen ja gran part dels carrers dels nostres pobles i ciutats així com la decoració de moltes botigues i centres comercials. Una mica massa d’hora, no? Pobres Reis d’Orient que ja es trobaran la feina feta quan arribin!
De jove m’agradava molt seguir la sèrie de ciència-ficció “Star Trek”, primer la clàssica amb Spock i companyia i més tard la que deien de la Nova Generació (Star Trek TNG) amb el comandant Picard com a màxim exponent… Què maco viatjar en l”Enterprise” per tot l’espai d’una galàxia a una altra saltant en l’hiperespai i veient passar anys llum al nostre pas com aquell que va a la fruiteria del costat a buscar les quatre patates que t’has descuidat pel dinar…
Recordem que la llum viatja a 300 mil quilometres per segon (arrodonint la xifra) i que si fóssim capaços de viatjar a velocitat de la llum (popularment coneguda com c) estaríem a la Lluna en poc menys d’un segon, que la llum del Sol triga a arribar-nos poc més de vuit minuts i que per aquest motiu contemplar el cel és un permanent viatge al passat al veure estrelles que potser ja fa milions d’anys que han deixat d’existir. Viatges en el temps? La vida ja n’és un de constant viatge cap al futur donada la brevetat de l’instant present.
Impulsats per propulsors nuclears (com anar asseguts sobre una sèrie de centrals nuclears amb tota la radioactivitat que això comporta i ells tan feliços…) els amics de l’ Enterprise viatjaven segons deien a l’inici de la sèrie a “indrets on no ha estat mai l’home”, malgrat tot ells es teletransportaven allí !
Pensem que, com en tota connexió telefònica, videoconferència, etc… cal un emissor i un receptor; l’emissor és des d’on s’enviaven ells dalt la nau, però i el receptor? Havia d’estar situat al planeta, evidentment, i donat que allí MAI havia estat l’home anteriorment, qui havia instal·lat aquells receptors? (potser existien naus de companyies telefòniques viatjant pel davant de l’ Enterprise i fent les instal·lacions, ves a saber!)
Imagineu una línia temporal inversa a la que tenim de passat-present-futur i que fos futur-present-passat, en ella recordaríem el futur i no sabríem que ens espera en el passat; ens donarien la nota d’un examen abans de fer-lo, sabríem el resultat d’unes eleccions abans d’anar a votar, qui guanyarà la Lliga abans que s’acabi… uf, quin embolic! Potser millor deixem el món al seu lloc i esperem que l’Univers segueixi amb la seva expansió que prou feina tenim per entendre el món actual i les seves ximpleries on darrerament comença a costar saber si en aquest planeta nostre existeix vida intel·ligent o no.
Jo, mentrestant, ja m’he posat un pin a la camisa com els amics de Star Trek però dec trobar-me fora de cobertura o amb bateria baixa perquè no aconsegueixo teletransportar-me enlloc (amb el bé que aniria pel tema aparcament…) Per cert, si voleu saber si és possible viatjar cap al passat només cal que esteu pendents del Tribunal Constitucional, aquest si que és una bona demostració de com fer-ho i sense la Teoria de la Relativitat d’Einstein… I si voleu aprendre a fer-vos invisibles demaneu-ho consell al Carod que darrerament sembla que està aconseguint ser ignorat fins i tot pels del seu propi partit. Visca Vila-seca i visca Catalunya!
